1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. n adalil, amo, apoderat apoderada, cabdill, cacic, capatàs capatassa, capdanser capdansera, capdavanter capdavantera, capità capitana, capitost, cappare, comanador comanadora, conductor conductora, conduïdor conduïdora, degà degana, directiu directiva, director directora, dirigent, dux (a Venècia i Gènova), encarregat encarregada, exarca, gerent, governador governadora, guia, intendent intendenta, jerarca, jerarquia, líder, majordom majordoma, mestre mestra, mestressa, nabab (a l’Índia), patriarca, patró patrona, perfecte, portaveu, president presidenta, principal, propietari propietària, rector rectora, regent, responsable, senyor senyora, sobirà sobirana, superior superiora, valí (en països islàmics), cervell (col·loquial)

2. n aptitud, capacitat (f), cervell, cognició, comprensió, coneixement, discerniment, encert, enginy, enteniment, habilitat (f), intel·lecte, intel·ligència, judici, juí, lluc, maduresa, ment, pensa, pensament, raó, senderi, sentit, seny, sindèresi, solta, talent, trellat, coco (col·loquial), xolla (col·loquial)

3. n acaballes, acabament, acabança, clausura, cloenda, colofó, conclusió, consumació, cua, culminació, darreria, darreries, desenllaç, epíleg, extinció, extrem, fi (f), final (m), finalització, interrupció, límit, omega, punta, remat, rerialles, resultat, tancament, terme, terminació

4. n arrel, arrencada, base, començ, començall, començament, entrada, escomesa, extracció, filiació, inauguració, inici, iniciació, introducció, naixement, naixença, naixó, nativitat, origen, partença, partida, principi, procedència, provinença, rel

5. n agulla, àpex, capcer, capcurucull, capdamunt, cella, cim, cima, cimadal, cimal, cuculla, cúspide, pic, pinacle, pollegó, punta, punxa, summitat, vèrtex

6. n amarra, cabestre, cable, cadena, corda, corretja, dogal, fil, frenell, llaç, llibant, maroma, samuga, soga, tirant, vent

7. n caparró (diminutiu), capet (diminutiu), cascarra (cap descobert), clepsa, closca, crani, crisma, testa, tupí, xolla, cadolla (col·loquial), carabassot (col·loquial), coco (col·loquial), magí (col·loquial), perola (col·loquial), testerola (col·loquial)

8. n cabdal, capitost, dignatari dignatària, dignitari dignitària, dignitat, dirigent, governant, jerarca, jerarquia, mandatari mandatària, paixà (imperi otomà), prelat (eclesiàstic), prohom, rais (cort otomana)

9. n cabota, capciró, cim, coronament, extrem, fi (f), final (m), punta, punter, rebló

10. n agà, cabdal, cabdill, capitost, comandant, emir, general, generalíssim, militar

11. n capçalera, començ, començament, conat, inici, iniciació, principi, ram

12. n administrador administradora, directiu directiva, director directora, dirigent, executiu executiva, gerent, gestor gestora, quadre

13. n ànima, barba, habitant, individu, persona, resident, unitat

1. indef algun alguna, qualcun qualcuna, qualque

1. v atiranyar, avançar, camejar, caminar, carregar-se les cames a coll, circular, deambular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, peonar, pernejar, recórrer, rodar, rondar, transitar, trescar, trotar, vagar, viatjar, nannar (infantil)

2. v allargar-se, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

3. v adir-se, casar, convenir, correspondre, encaixar, escaure, harmonitzar, lligar, quadrar

4. v funcionar, guixar, marxar, rutllar, tirar, carburar (col·loquial)

5. v conduir, dur, menar, portar

6. v dur, portar, vestir

1. v anar (col·loquial), anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. n caminant, passant, passavolant, passejant, transeünt, vianant, viatger viatgera, vinent

1. prep a, de cara a, devers, en direcció a, envers, fins a, per a, vers

2. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, circa (llatí), devers, pels volts de, vers

3. prep al voltant de, devers, pels volts de, per les engires de

1. v (seguit d’infinitiu) anar per, dirigir-se a, estar a punt de

1. v allargar-se, anar, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

1. adv cadascun cadascuna, cada un cada una, individualment, per barba, per hom, per persona

1. adv cap aquí, ençà

1. n home de pes, home de valor, magnat, peix gros, poderós poderosa, potentat potentada

2. n macrocefàlia

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

2. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (seguit d’infinitiu) anar a, dirigir-se a, estar a punt de

1. v caure malalt, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v agitar, baquetejar, batre, batzegar, bellugar, brandar, brandejar, brandir, espolsar, fer sotracs, moure, posticar, regirar, remenar, remoure, sacsar, sacsejar, somoure, sotragar, sotraguejar, trontollar, ventar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv cap ací, ençà

1. adv camí dret, de dret, de dret en dret, dreta via, en direcció recta, tot dret

1. pron res, zero, re (col·loquial)

1. loc en el millor dels casos, si tot va bé

1. n as, astre, cap de brot, colós, divo diva, eminència, estrella, fènix, figura, heroi heroïna, homenot, ídol, oracle, personalitat, personatge, protagonista, patum (pejoratiu)

1. n any nou, entrada d’any, ninou

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. v amplejar, anar ample, anar balder, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

3. v atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar avant, tirar endavant

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v alçar el vol, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

3. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

4. v agonitzar, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

5. v consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, passar avall, perdre’s, volatilitzar-se

6. v abandonar, desterrar-se, emigrar, exiliar-se, expatriar-se, migrar, partir, transmigrar ‖ ANTÒNIMS: repatriar-se

7. v eixir, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar, sortir

8. v desplaçar-se, mudar-se, traslladar-se

1. v (ser pobre) anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. adv costa amunt, costera amunt

1. adv cap vegada, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv costa avall, costera avall

1. prep a la fi de, al terme de, després de

1. loc anar escanyat

1. n caparra, cefalàlgia, cefalea, enterboliment (de cap), hemicrània, migranya, pesadesa (de cap), ressaca

1. n cabotada, caparrada, caparrotada, caporró, carabassada, carabassotada, colp de cap, testarrada, tossada, tossarró, tusta, tustada

2. n colp de cap, resolució irreflexiva

1. n carabassinada, closquet, colp al cap, tossoló, tostorro, coco (infantil)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj arriscat arriscada, imprudent, inconscient, irreflexiu irreflexiva, suïcida, temerari temerària ‖ ANTÒNIMS: prudent

1. adj cabut cabuda, caparrut caparruda, capitós capitosa, cap quadrat, capsot, ceballut ceballuda, contumaç, del morro fort, entemat entemada, enterc enterca, entestat entestada, impersuasible, insistent, intransigent, obsessiu obsessiva, obstinat obstinada, opiniós opiniosa, pertinaç, porfidiós porfidiosa, proterviós proterviosa, recalcitrant, repatà repatana, repatani repatània, sord sorda (sentit figurat), tenaç, testard testarda, testarrut testarruda, tossut tossuda

2. adj acèrrim acèrrima, auster austera, cap quadrat, draconià draconiana, estret estreta, estricte estricta, exacte exacta, exigent, fort de morro forta de morro, implacable, inclement, inexorable, inflexible, justicier justiciera, precís precisa, pur pura, rígid rígida, rigorós rigorosa, seriós seriosa, sever severa, taxatiu taxativa

1. v amplejar, anar balder, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v antecedir, precedir

1. v anar errat de comptes, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v aguantar, allargassar-se, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar, viure

1. v afonar-se, enfonsar-se, fer aigües

1. v anar a dormir, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar a jóc (ort. pre-2017), anar a dormir, anar a joc, anar a la joca

1. v fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor, voler

1. adv a dins, endins, endintre

1. adv cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv a recules, a reculons, de recules, de reculons, endarrere, enrere, reculant

1. adv de cap manera, en absolut, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. ij (negació, incredulitat) alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n (anatomia) capciró, punta del dit

1. n (projectil) antiginys, antimíssils, antiprojectil, ascona, atzagaia, bala, bomba, bomba volant, coet, dard, fletxa, granada, llança, míssil, obús, ogiva, ogiva nuclear, plom, projectil, sageta, torpede

1. n cabotada, caparrada, caparrotada, caporró, carabassada, carabassotada, cop de cap, testarrada, tossada, tossarró, tusta, tustada

2. n cop de cap, resolució irreflexiva

1. n carabassinada, closquet, cop al cap, tossoló, tostorro, coco (infantil)

1. n as, astre, cap d’ala, colós, divo diva, eminència, estrella, fènix, figura, heroi heroïna, homenot, ídol, oracle, personalitat, personatge, protagonista, patum (pejoratiu)

1. n Barcelona, can Fanga (despectiu), ciutat comtal

2. n ciutat del Túria, València

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, sac dels cops, víctima expiatòria

1. n president presidenta, primer mandatari, rais (Egipte)

1. n alcalde alcaldessa, batle batlessa, batlle batllessa, burgmestre burgmestra, síndic síndica, tinent d’alcalde

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

2. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

2. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj cabut cabuda, caparrut caparruda, capitós capitosa, capsot, ceballut ceballuda, contumaç, del morro fort, dur de cap dura de cap, entemat entemada, enterc enterca, entestat entestada, impersuasible, insistent, intransigent, obsessiu obsessiva, obstinat obstinada, opiniós opiniosa, pertinaç, porfidiós porfidiosa, proterviós proterviosa, recalcitrant, repatà repatana, repatani repatània, sord sorda (sentit figurat), tenaç, testard testarda, testarrut testarruda, tossut tossuda

2. adj acèrrim acèrrima, auster austera, draconià draconiana, dur de cap dura de cap, estret estreta, estricte estricta, exacte exacta, exigent, fort de morro forta de morro, implacable, inclement, inexorable, inflexible, justicier justiciera, precís precisa, pur pura, rígid rígida, rigorós rigorosa, seriós seriosa, sever severa, taxatiu taxativa

1. v anar d’un pèl, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar a la idea, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de cul (col·loquial), anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca

1. v (riure molt) baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure pels colzes, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar fent, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

1. v concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar els punts sobre les is, posar les coses al seu lloc, precisar, puntualitzar

1. v arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v freqüentar, ser assidu

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar a espai, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v buidar el pap, desbotar, desbrafar-se, desfogar-se, donar pas, engegar, esbravar-se, esclafir, escopir, esplaiar-se, etzibar, exterioritzar, renegar

2. v alliberar, amollar, desamarrar, desempresonar, desencadenar, desendogalar, desengrillonar, desfermar, deslligar, deslliurar, excarcerar, soltar

3. v afluixar, amollar, despenjar-se (amb un comentari), dir, engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

4. v amollar, aviar, despatxar, engegar, llançar

1. v adonar-se, advertir, apercebre, apercebre’s, atalaiar-se, calar, capir, clissar, comprendre, conèixer, constatar, copsar, endevinar, entendre, fer-se càrrec, filar, fixar-se, galivar, llucar, notar, obrir els ulls, remarcar, reparar, ullar, veure

1. v amplejar, anar ample, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v anar de calces, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el cap, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a tot estirar, com a màxim, com a molt, i encara, tirant llarg

1. adv almon, en cap banda, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. pron ningú, ni Déu (col·loquial), ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc anar al punt, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. n baliga-balaga, calavera, cràpula, disbauxat disbauxada, llibertí, nyèbit, perdis, perdulari perdulària, perdut perduda, taral·lirot, tarambana, taül taüla, tronera

1. n amoïnament, atabalament, atarantament, atordiment, basqueig, cap-rodo, mareig, marejada, marejol, rodament de cap, trontoll, vertigen

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

2. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir l’acudit

1. v missar, oir missa

2. v no tenir retop, ser irrebatible

1. v anyellar (l’ovella), bessonar, cabridar (la cabra), cadellar (la gossa), concebre, conillar (la conilla), corderar (l’ovella), deslliurar, donar a llum, fer, gatinar (la gata), gorrinar (la truja), infantar, parir, parterejar, pollinar (l’egua), porcellar (la truja), portar al món, quissoiar (la gossa), recordinar (ovella o cabra), vedellar (la vaca), xaiar (l’ovella), desocupar (col·loquial), fillar (antic)

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v acordar, amistar-se, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v alternar, atandar, canviar, fer la bàscula, fer torns, intercanviar, rellevar, remudar, substituir, succeir

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar alerta, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v acomplir, aplicar, desenvolupar, dur a terme, efectuar, executar, fer, fer real, implantar, implementar (informàtica), materialitzar, operar, plasmar, portar a la pràctica, portar a terme, posar en pràctica, practicar, realitzar

1. v arriscar-se, fer un vaitot, jugar-s’ho tot, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, posar-ho tot sobre una carta

1. v anar a petar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial)

1. v ambicionar, anar a la saga, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

2. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

3. v afalagar, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v aixecar el cap, deixondir, despertar, eixorivir, esparpellar, reanimar, refer, renàixer, renéixer, ressorgir, ressortir, restablir, revenir, revifar, reviscolar, reviure, revivificar, tornar a la vida

2. v anar per bé, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v encaparrar-se, estar marejat, marejar-se, sentir vertigen

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. adv almon, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv a darreries, a la darreria, a les darreries

1. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv almanco, almenys, com a mínim, si més no, si res més no, tirant curt

1. loc anar al pèl, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, begut beguda, bevedor bevedora, borratxo borratxa, com una sopa, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, fet una sopa feta una sopa, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

1. v afeblir, anar a menys, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre l’oremus, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos, viure en un altre món

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de copes, anar de parranda, eixir, sortir

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar-se’n del cap, desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

1. v no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v atraure, atreure, cabdellar, convèncer, convertir, donar entenent, fer comprendre, fer veure, inclinar, omplir el cap, persuadir, menjar el coco (col·loquial), menjar l’olla (col·loquial)

1. v abatussar, agredir, apalissar, apallissar, aplanar les costures, aplançonar, aporrinar, assamarrar, ataconar, atonyinar, atupar, baquetejar, bastonejar, batre, bleir, calfar, cascar el llom, clavar una allisada, clavar un juli, colpejar, colpir, copejar, dardar, escalfar, espinyar, estomacar, estossar, estossinar, fer una cara nova, pataquejar, pegar, picar, tocar el crostó, tocar el llom, tustar, arrissar (col·loquial), batanejar (col·loquial), cardar (col·loquial), estovar (col·loquial)

1. v anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

1. v anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar, muntar a cavall

1. v atraure, atreure, cabdellar, convèncer, convertir, donar entenent, fer comprendre, fer veure, inclinar, inflar el cap, persuadir, menjar el coco (col·loquial), menjar l’olla (col·loquial)

1. v fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un beure, fer un cafè, matar la set

2. v anar de marxa, anar de parranda, eixir, sortir

1. v absentar-se, faltar, fer campana, fer el salt, fer fotja, fer fugina, fer pila, fer safrà, fer toris, no assistir, salar, saltar, pelar-se (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v cridar a l’ordre, fer llaurar dret, fer quadrar

1. v beure de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. adv abans de gaire, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv a l’inici, al començament, al principi, inicialment

1. adv en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv boca amunt, boca per amunt, de cara amunt, de cara enlaire, de panxa enlaire, de sobines

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv cap vegada, cap volta, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc anar just

1. n possibilisme, pragmatisme, realisme

1. n president presidenta, primer ministre

1. n andosc andosca (3 anys), animal, bèstia, bou, cabra, ovella, primal (1-2 anys), quartat quartada (4-5 anys), terçat terçada (2-3 anys), tercenc tercenca (2-3 anys), vaca

1. n dalai-lama (budisme), papa (catolicisme), patriarca

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj/n pèl-roig pèl-roja, roig roja

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de peça, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de brot, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar llampat, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, fer perdre les ganes, malcorar, retraure, retreure, traure del cap, treure del cap

1. v aixafar, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

2. v abanderar, administrar, capitanejar, comandar, conduir, coordinar, dirigir, encapçalar, gestionar, governar, liderar, manar, menar, organitzar, pilotar, presidir, regentar, regir

1. v anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v anar de calces, anar de cos, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar llampat, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v befar, bromejar, fer broma, fer burla, ironitzar, trufejar, verbejar, xanxejar, fer cagarel·la (col·loquial)

2. v dir per dir, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v ambicionar, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

1. v alçar el cap, deixondir, despertar, eixorivir, esparpellar, reanimar, refer, renàixer, renéixer, ressorgir, ressortir, restablir, revenir, revifar, reviscolar, reviure, revivificar, tornar a la vida

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. v (estar embriac) anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar a dormir, anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017)

1. v anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v amprar, emmanllevar, emprar, fer-se prestar, fer un emprèstit, manllevar

1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, fer perdre les ganes, llevar del cap, malcorar, retraure, retreure, treure del cap

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, fer perdre les ganes, llevar del cap, malcorar, retraure, retreure, traure del cap

2. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, segar les esperances, veure-ho negre

1. v abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

2. v abaixar el front, abaixar la cresta, agemolir-se, agenollar-se, ajeure’s, ajupir-se, arrossegar-se, avenir-se, cedir, claudicar, conformar-se, doblegar-se, humiliar-se, prostrar-se, rebaixar-se, resignar-se, sotmetre’s

3. v abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v baixar, caure, davallar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. n amoïnament, atabalament, atarantament, atordiment, basqueig, cap-rodo, mareig, marejada, marejol, torba de cap, trontoll, vertigen

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap cot, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v caure pel seu propi pes, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

2. v anar de bòlit, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

3. v caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v acaçar, acuitar, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar de morros per terra, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota, voler fer entrar el clau per la cabota

2. v dur de cap, fer compte, fer pensament, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor, voler

1. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

1. v anar-se’n la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v començar la casa per la teulada, passar l’arada davant els bous, precipitar-se, tirar sense engaltar

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. adv amb certesa, amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap mena de dubte

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa per avall

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. v alterar, atabalar, atabuixar, atordir, atorrollar, atracallar, capgirar, confondre, contorbar, desassossegar, desbaratar, descol·locar, descompassar, desconcertar, desestabilitzar, desficaciar, desordenar, desorganitzar, desorientar, destarotar, destorbar, distraure, embolicar, entabuixar, entretenir, esverar, marejar, molestar, pertorbar, subvertir, torbar

1. v anar de copes, anar de marxa, eixir, sortir

1. v descabotar-se, escalfar-se el cap

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v anar a espetegar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a petar (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v arrossegar-se, bolcar-se, capitombar, fer tomballons, rebolcar-se, redolar per terra, rodolar per terra, tombar-se

1. v anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

2. v afonar-se, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar

1. adv (en resum) al capdavall, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per res del món

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

1. v guiar, obrir camí, obrir la marxa, precedir, ser pioner

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v agitar, alienar, alterar, apassionar, commoure, contorbar, destemptar, embadalir, embadocar, embogir, embriagar, encantar, encisar, engrescar, entusiasmar, extasiar, inquietar, intranquil·litzar, pertorbar, testavirar, torbar, transportar, trasbalsar, trastornar

1. v allunyar-se, anar amunt i avall, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar

1. v eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre

1. v abismar-se, abissar-se, abstraure’s, abstreure’s, basquejar-se, capficar-se, capmassar-se, embeure’s, emmigranyar-se, empatxar-se, encaboriar-se, encaparrar-se, enderiar-se, enfundar-se, enquimerar-se, fer-se mala sang, perdre la son, preocupar-se, xautar-se, menjar-se el coco (col·loquial), pegar voltes al nano (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: despreocupar-se

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v alienar-se, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, fugir del cap, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

3. v desmemoriar-se, perdre la memòria, tenir una memòria de mosquit

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, viure d’il·lusions

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

2. v decidir-se, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. adv sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó, sense solta ni volta

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v (ser pobre) anar blau, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v assentar-se el cap (a algú), adquirir enteniment, entrar en raó, posar enteniment, posar seny, reposar-se

1. v agafar una mona, agafar una pítima, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v calfar-se el cap, descabotar-se

1. v barquejar, bordejar, circumnavegar, córrer la mar, costejar, costerejar, embarcar, emmarar-se, engolfar-se, ennavegar-se, fer cabotatge, fer un creuer, forejar, navegar, orsar, orsejar, reembarcar, sallar, singlar, terrejar, tripular, velejar, vorejar

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v pagar amb la mateixa moneda, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar a la seva, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar-se’n la perola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la bola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar errat, anar errat de comptes, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer

1. adv ací i allà, arreu, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, ençà i enllà, en qualsevol banda, en tot lloc, en tots els llocs, onsevol, onsevulga, onsevulla, pertot, pertot arreu, per tot arreu, per totes bandes, per totes les bandes ‖ ANTÒNIMS: enlloc

1. loc anar d’Herodes a Pilat, fer gestions infructuoses

1. loc anar escanyat de diners, anar just de diners, tenir pocs diners

1. loc anar curt d’armilla, anar escanyat de diners, tenir pocs diners

1. v anar-se’n a la merda (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar de boca de tothom, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v pujar la sang al cap (a algú), agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v (ser ric) abillar-la, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar arrere com els crancs, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v anar errat, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú), perdre el control

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. loc a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar vent en popa, rutllar

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de boca en boca, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a res

1. loc anar com una pilota, fer gestions infructuoses

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. n acudit, bajanada, bertranada, ciri trencat, eixida, eixida de to, eixida per la tangent, estirabot, ocurrència, sortida, sortida de to, sortida per la tangent

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un bombo, marejar, martellejar, posar el cap com un tabal, posar el cap com un timbal, tamborinar

1. v tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v tapolar-se

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un tabal, marejar, martellejar, posar el cap com un tabal, posar el cap com un timbal, tamborinar

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. adv amb certesa, amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc anar curt d’armilla, anar just de diners, tenir pocs diners

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat

1. v anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, sortir amb un ciri trencat, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

1. v aclucar-se d’ulls, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

2. v acoquinar-se, acovardir-se, ajupir-se, aplanar-se, arraulir-se, arronsar-se, arronsar-se el melic, arrugar-se el melic, aterrir-se, conformar-se, desanimar-se, descoratjar-se, desmoralitzar-se, embasardir-se, encongir-se, intimidar-se, acollonar-se (col·loquial), acollonir-se (col·loquial), cagar-se (col·loquial), cagar-se a les calces (col·loquial), cagar-se de por (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un bombo, fer el cap com un tabal, marejar, martellejar, posar el cap com un timbal, tamborinar

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un bombo, fer el cap com un tabal, marejar, martellejar, posar el cap com un tabal, tamborinar

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v anticipar-se, curar-se en salut, prevenir, ser previsor

1. v desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi, saltar d’una cosa a l’altra

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat